L'1 de juny, vam presentar la nostra pel·lícula "A prop teu" a la Filmoteca de Catalunya de Barcelona.
Aquest és el text que ens vam preparar per explicar als alumnes d'altres escoles i instituts que també fan cinema en curs com nosaltres, a cineastes i a convidats que eren a la Filmoteca.
Quan vam començar a pensar en el film, tots vam estar d’acord en que volíem que fos emocionant, singular, i en que volíem mostrar la transformació interior del personatge principal. Quan va sorgir la situació emocional del film tots vam pensar que era una qüestió difícil però que tots podíem imaginar què suposa tenir lluny la mare, trobar-la a faltar, sentir-se estrany en un lloc nou. Per això la nostra pel·lícula es centra en el punt de vista de l’Àlex, mostrant el canvi que viu i la seva transformació interior.
Després d’un curs de treball, esperàvem amb moltes ganes
l’ocasió de poder veure la nostra pel·lícula en pantalla gran!! I també
poder-la compartir amb tots vosaltres! Ens és difícil posar paraules a l’emoció
que sentim!
Durant tot l’any
hem viscut moltes emocions! Fer Cinema en curs és una experiència única. Hem
vist els curts dels alumnes de 6è des de que fèiem P3. I teníem moltes ganes de
fer el nostre!!
Quan vam començar a pensar en el film, tots vam estar d’acord en que volíem que fos emocionant, singular, i en que volíem mostrar la transformació interior del personatge principal. Quan va sorgir la situació emocional del film tots vam pensar que era una qüestió difícil però que tots podíem imaginar què suposa tenir lluny la mare, trobar-la a faltar, sentir-se estrany en un lloc nou. Per això la nostra pel·lícula es centra en el punt de vista de l’Àlex, mostrant el canvi que viu i la seva transformació interior.
Durant aquest curs de cinema hem après que per
construir el personatge del nostre curt, s’ha de definir i conèixer molt, s’ha de saber quines són les
seves emocions, com viu, el seu dia a dia, el per què de la seva situació
familiar, els seus amics... per
nosaltres era molt important saber-ho tot d’ell (també conèixer la seva vida a
ciutat, amb la mare). Molts d’aquests aspectes
no sortirien al film, però tenir
molt clar com era, on li agradava anar, com es comportaria... va fer molt més
fàcil imaginar escenes, decidir com el volíem filmar, amb quins fragments ens inspiraríem, quins sons volíem
i en
quina de les hores màgiques del
dia, que havíem descobert
prèviament al gravar els plans del món, voldríem gravar.
Va ser molt interessant i intens treballar l’arc
emocional del personatge: els primers
dies amb la família d’acollida, el moment d’impàs i l’inici de l’adaptació. Vam
omplir moltes pissarres i van sorgir 36 possibles escenes. Després vam decidir en
consens que ens centraríem en el moment d’impàs, perquè hi hagués més canvis d’emocions.
Al llarg del curs hem vist molts fragments de
pel·lícules . Hem conegut cineastes com José Luís Guerin, Lisandro Alonso, Naomi
Kawase, Chantal Akerman, François Truffaut, Semih Kaplanoglu, Raymond Depardon,
Jean-Luc Godard, Mercedes Álvarez..
Veure
i pensar en les seves decisions ens ha ajudat
a construir les escenes i decidir com volíem fer els plans. Hem volgut
fer un petit homenatge als cineastes i a les seves pel·lícules:
En
el pla on veiem les nostres protagonistes caminant pel Ban (l’arbreda de
Bordils) volíem transmetre sentiments de distància entre elles i veure com
l’Alex està absent amb els seus pensaments. Ens vam inspirar en un fragment de “Yuki
i Nina” de “ Nobuhiro Suwa” i “Hippolyte
Girardot” . Ens va semblar que gravant un pla amb una òptica mitja
(tirant a angular) demostraríem la distància entre elles i amb un pla tancat
del rostre de la nostra protagonista amb
el context en flou es veuria reflectit com es sent.
Molts
nens de la classe per les vacances de nadal vam veure a Filmin la pel·lícula de
“Ser
i Tenir” i al planificar el pla que
feien els deures, se’ns va acudir
fer-ho a la manera de Nicolas Philibert quan hi ha la mare
ajudant el nen a fer-los. A
l’escena de la cuina també teníem com a referencia “Ser i Tenir”.
Per
fer un dels plans que defineixen més bé la nostra pel·lícula, el de la carta,
ens vam inspirar en “Elle a passé tan d’heures sous el sunligths”
de Philippe Garrel i “Yi Yi” de Edward Yang. Ens va interessar el treball sobre el rostre i el
joc amb la penombra. També ‘Un estiu amb Monika”, de Ingmar
Bergman, pel moviment i la mirada a càmera. De nou el gran Ingmar
Bergman a la pel·lícula de “Persona” ens va ajudar per
planificar el pla dels malsons.
Per treballar el pas del temps després de la carta ens
vam inspirar amb “Ningú no sap” , de Hirokazu Kore-eda. Es agradava
molt la sensació del dia a dia del fragment. Filmar en tancat, amb les mans molt
juntes mostra la connexió entre l’Àlex i la Noa mentre pinten. El vidre entelat
va ser una idea que teníem clar que la volíem gravar.
Ja teníem el pla final
decidit, però ens faltava agafar idees de com gravar-lo, després de
recordar molts extrets vam veure que “Juliol”
de Darejan Omirbaev ens podria servir com a referència. També
vam voler fer present el fragment de ‘Tot
està perdonat’ de Mia Hansen-Løve a través del so. Trobàvem que l’emoció de la música , és una cançó
de bressol, i del moment del film lligava molt.
Vam gravar durant tres dies i els horaris eren una
bogeria!! Un dia vam haver d’aixecar-nos
a les cinc de la matinada i un altre a les set. També el segon dia vam gravar
fins a les dotze de la nit!! Gravar de nit va ser fascinant!! Enmig d’un camp
només amb la llum de la lluna i la d’una llanterna!! Tota una aventura! Les
actrius tenien por d’anar soles i vam
passar molt fred però estàvem tan emocionats que no el sentíem! Després vam
saber que aquella matinada estàvem a 2 sota zero.
El segon dia, a
les 6 del mati a Juià va ser
complicat i molt bonic, era molt d’hora, feia fred , estàvem una mica adormits
i ens havíem d’afanyar perquè la
llum anava canviant , el sol sortia molt
ràpid. Quins canvis de llum més
preciosos!! I quin so! Els ocells es tornaven bojos! Per molts de nosaltres era
la primera sortida de sol!! Durant la gravació , el grup vam estar súper concentrat,
com també ho vam estar el primer dia quan gravàvem al Ban
a l’hora màgica, quina llum que hi havia!!! No havíem vist mai el Ban
així.
A l’escriure les vivències del rodatge ens hem adonat
que cadascú ha viscut els diferents càrrecs de maneres diferents.
Uns estaven nerviosos i contents alhora per la
responsabilitat de fer de càmera, un altre gaudia fent de sonidista, sentia tots els ocells, les
passes, els bitxos, les veus, l’aire, les fulles..., hi havia qui volia fer
sempre making of i està súper content de les fotos que va fer, alguns recorden
el pla que feia de director i que
buscant la perfecció va arribar a fer 10 preses.
Teníem
moltes ganes de veure per primera vegada, els plans que havíem filmat i de
començar el muntatge. Ens va sorprendre veure com tot el que havíem imaginat
encaixava a la perfecció! Per exemple com
els plans gravats sense so, encaixaven amb els wildtracks gravats apart. Quedava perfecte!!
En
alguns plans ens costava escollir quina
era la presa bona, ens va ajudar molt la feina
que havia fet l’script, però no
sempre es corresponien les impressions del rodatge i la visió en muntatge. A
l’ordinador la llum, els moviments de càmera, la interpretació dels actors...
es veuen diferents. I són tries molt precises!! Per exemple ens va passar en el
pla d’acostament amb tràveling final. Primer vam triar una presa perquè era la
més neta a nivell tècnic però després ens vam adonar que l’actriu canviava
d’estat anímic molt ràpid i vam optar per una altra.
Després
de veure el primer muntatge sencer, un
company va dir que era un pel·lícula
sense música però que estaria bé crear ambients sonors. Entre tots vam pensar
si hi hauria algun moment bonic que podríem reforçar perquè l’espectador pogués
compartir l’emoció de la protagonista i la seva transformació. Vam escollir algunes
de les músiques que havíem composat i
tocat en funció de l’ emoció que podien
transmetre.
És
increïble com el so pot generar emocions!! Ens va impressionar veure com
canviava el pla final amb la música de Mia Hansen-Løve i la veu en off. Tot va agafar sentit!!!
Mirant i fent
cinema hem après a gaudir del cinema! Ens ha canviat la mirada! Ara ens fixem en com estant filmats els
plans. quina llum han triat, si hi
ha moviments de càmera i com han
expressat les emocions.
També hem après a
ser pacients, organitzats, responsables, sensibles, a treballar en equip,
prendre decisions col·lectives i a superar els problemes per posar-nos
d'acord, a ser capaços d’expressar idees
o opinions argumentant-les i respectant les idees dels altres.
Agraïm a la Meritxell,
la Carme, i en Ramon per acompanyar-nos durant tot el curs. A tot l’equip de
persones que fan possible Cinema en curs
i volem felicitar a l’Associació A Bao A Qu pels 12 anys del projecte i quina casualitat! Cinema en curs va néixer el 2005, el mateix any que vam néixer nosaltres!!
Fent cinema en
curs ens hem emocionat, hem compartit,
hem gaudit, i ens hem sentit com autèntics CINEASTES!!!.
Filmoteca de Barcelona, 1 de juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada