divendres, 16 de juny del 2017

Estrena del curt al Casal de Bordils




Em vaig sentir molt orgullós de la feina feta en el procés de guió de la pel·lícula, vam anar pensant i van sorgir diferents idees,  vam arribar a apuntar fins a 36 possibles escenes pel nostre curt!!! A l’hora de triar quines voldríem gravar, totes ens semblaven bones. Va ser molt difícil triar!!      
Biel

Tot fosc, tremolava de fred, havien de gravar un pla on jo caminava pel prat i a mig trajecte vaig trobar un gat estirat, no em deixava passar, li anava fent  picades de mans perquè marxés, jo pensava “vinga gatot vés-te’n, deixem passar!”, però no, no volia marxar, finalment vaig decidir saltar-lo i vaig poder fer la volta ben feta. No  sé perquè però tota l’estona em perseguia, l’únic que sé del cert és que tenia molta por, molta! La presa va ser bona!!!
Isona

El primer dia de rodatge m’envoltava una allau de sensacions,  estava com un flam sortit del pot, tremolava del nervis i em preguntava si tot aniria bé.  La resposta va arribar en el moment de fer la primera presa i saber què se sent treballant veritablement davant d’una càmera. Després d’acabar  el primer pla, tot va ser diferent. Vaig gaudir molt del rodatge  treballant davant i darrera la càmera.
Berta S

El segon dia de rodatge ja no estava nerviosa, però si una mica malenconiosa  perquè s’acabaven les gravacions. Quan vaig ser  sonidista  em va fascinar com es sentien els sons amb tant de detall.
Penso que fer un curtmetratge ha estat una  experiència única en què hem treballat en equip i hem  après molt.
Berta C

Cinema en curs m’ha portat per llocs que no havia vist mai i per d’altres que els he redescobert a hores diferents.
Durant el rodatge m’ho he passat  d’allò més bé uns fent de càmera, de sonidista  i e macking off.
Enric

Del rodatge m’ha  agradat  passar bons moments amb els companys,  amb els mestres , amb la Meritxell, riure, l’esforçar-me, tenir  paciència, buscar la perfecció i molt i molt més.
Pau
A mig d’uns arbres, amb la gravadora vaig haver de gravar el vent, els ocells i les fulles dels arbres. No em podia moure de lloc perquè si em movia es sentia tot el que jo feia. Vaig estar molt concentrat per què trobava que la feina de sonidista era molt important.
Jordi

Feia de sonidista, no estava prou còmode perquè el lloc era molt petit i hi havia moltes gallines, objectes i persones que ocupaven l’espai, no podia moure’m i a més quan la Isona es movia havia d’anar a darrere seu per poder agafar bé el so,  això feia més dificultosa la meva feina. Va costar però amb esforç ho vam aconseguir! Vam fer un bon treball en equip!!
Marta



Per mi el més interessant ha estat fer de directora en un rodatge. Em sentia important i emocionada al mateix temps. Tenia por d’equivocar-me, havia de prendre decisions i quan deia tallem! Em sentia feliç.
Alèxia

Amb el cinema he après que haig de ser pacient i no voler anar molt ràpid en prendre decisions perquè s’ha de pensar molt com vols fer un pla, un tràveling... també vaig ser responsable en el rodatge en tots els càrrecs que vaig fer.
Ens va passar que a vegades no ens conformàvem amb una presa i en fèiem més perquè buscàvem la perfecció. 
Aleix

Quan feia de sonidista, , sentia tot els ocells, les passes, els bitxos, les veus, l’aire, les fulles... va ser com un descobriment, penso que  és un treball molt important i necessari per la pel·lícula.
Em vaig sentir diferent, com aïllat i sol    però molt bé!!
Edgar

Vam arribar a Juià a les sis del matí,  estava tot fosc, feia fred.... volíem gravar plans del món quan sortís el sol, vaig fer de càmera i estava nerviós per què hi havia poc temps hi havia de sortir bé. Tenia molta responsabilitat. Quan la directora del pla, va dir tallem em vaig sentir alliberat i satisfet de la feina.
Tot i la mandra d’aixecar-me d’hora vaig estar content!
Arnau V.

Al Ban vaig fer de sonidista, em sentia lliure d’escoltar el que volia, era magnífic!! Sentia els sons dels tractors, el vent, els ocells...
 Vaig tenir la sort de ser director d’un pla del món a l’hora blava, una hora magnífica!!  Em va ser fàcil trobar l’enquadrament i el so adequat. Em vaig sentir com un autèntic cineasta!!
Aitor

Cinema en curs són moltes emocions barrejades.
No oblidaré mai els bons moments que he passat treballant en aquest projecte. Ha sigut com una pel·lícula passada en càmera ràpida.
Nina

El dia de la Filmoteca, abans de presentar la pel·lícula em vam venir molts nervis a la panxa i abans de parlar encara més! Hi va haver un moment que pensava que no sabria què dir però quan vam acabar estava orgullosa de mi mateixa i de tots els meus companys. Havíem presentat el nostre curt davant de molts cineastes!!!
Nora

Durant molts anys he esperat amb moltes ganes poder arribar a sisè per cinema en curs i gravar el curt. El famós curt que tota l’escola vol veure. Recordo veure el dels altes cursos i quedar-me estorat  per què no tenia ni idea de com ho feien.
El càrrec de sonidista serà difícil d’oblidar!!
Arnau S

Gravar un curtmetratge m’ha semblat molt difícil i no em puc imaginar com seria rodar un llargmetratge!! Em sento molt orgullós de com ens ha quedat!!
Fent cinema en curs m’ho he passat genial, és una experiència mai viscuda i potser serà l’única vegada que la podré viure.
Isaac

Per mi el dia de rodatge que em vaig aixecar a les cinc del matí per anar a gravar a Juià, va ser molt important. Vaig passar molta fred, tenia son però va ser molt emocionat gravar amb aquella llum. Recordaré sempre el pla de la lluna.
Pere

Per mi cinema en curs ha estat una experiència única i inoblidable.
Quan feia de càmera em sentia com un gran cineasta!
Estic content i orgullós d’haver pogut presentar la pel·lícula a la Filmoteca i avui aquí davant de companys d’escola i dels pares i mares.
Braima

Per mi el millor càrrec que vaig fer, va ser escript. Em va agradar molt,  per què era un treball que no em posava nerviós, diferent del sonidista  que no et podies moure gens perquè només s’havien de sentir les passes  o com el  de càmera que havia de dir gravant abans o després  i em liava!  Gravant durant tot un dissabte m’ho vaig passar molt bé!!
Marc

Gràcies a haver pogut participar en el projecte de cinema en curs he après ha  mirar les pel·lícules d’una altra manera: fixant-me en com el director ha volgut expressar les emocions, i de quina manera: canvis d’enfocament, òptiques diferents o jugant amb la llum. 
Ha estat una experiència molt enriquidora

Achér

dilluns, 5 de juny del 2017

Presentació del curt a la Filmoteca de Catalunya



 L'1 de juny,  vam presentar la nostra pel·lícula "A prop teu" a la Filmoteca de Catalunya de Barcelona.
Aquest és el text que ens vam preparar per explicar als alumnes d'altres escoles i instituts que també fan cinema en curs com nosaltres, a cineastes i a convidats que eren a la Filmoteca.


Després d’un curs  de treball, esperàvem amb moltes ganes l’ocasió de poder veure la nostra pel·lícula en pantalla gran!! I també poder-la compartir amb tots vosaltres! Ens és difícil posar paraules a l’emoció que sentim!
Durant tot l’any hem viscut moltes emocions! Fer Cinema en curs és una experiència única. Hem vist els curts dels alumnes de 6è des de que fèiem P3. I teníem moltes ganes de fer el nostre!!

Quan vam començar a pensar en el film, tots vam estar d’acord en que volíem que fos emocionant, singular, i en que volíem mostrar la transformació interior del personatge principal. Quan va sorgir la situació emocional del film tots vam pensar que era una qüestió difícil però que tots podíem imaginar què suposa tenir lluny la mare, trobar-la a faltar, sentir-se estrany en un lloc nou. Per això la nostra pel·lícula es centra en el punt de vista de l’Àlex, mostrant el canvi que viu i la seva transformació interior.

Durant aquest curs de cinema hem après que per construir el personatge del nostre curt, s’ha  de definir  i conèixer molt, s’ha de saber quines són les seves emocions, com viu, el seu dia a dia, el per què de la seva situació familiar, els seus amics...  per nosaltres era molt important saber-ho tot d’ell (també conèixer la seva vida a ciutat, amb la mare). Molts d’aquests aspectes  no sortirien al  film, però tenir molt clar com era, on li agradava anar, com es comportaria... va fer molt més fàcil imaginar escenes, decidir com el volíem filmar, amb quins  fragments ens inspiraríem, quins sons volíem i  en  quina de les hores màgiques del  dia,  que havíem descobert prèviament al gravar els plans del món, voldríem gravar.
Va ser molt interessant i intens treballar l’arc emocional del personatge:  els primers dies amb la família d’acollida, el moment d’impàs i l’inici de l’adaptació. Vam omplir moltes pissarres i van sorgir 36 possibles escenes. Després vam decidir en consens que ens centraríem en el moment d’impàs, perquè hi hagués més  canvis d’emocions.
Al llarg del curs hem vist molts fragments de pel·lícules . Hem conegut  cineastes com José Luís Guerin, Lisandro Alonso, Naomi Kawase, Chantal Akerman, François Truffaut, Semih Kaplanoglu, Raymond Depardon, Jean-Luc Godard, Mercedes Álvarez..
Veure i pensar en les seves decisions ens ha ajudat  a construir les escenes i decidir com volíem fer els plans. Hem volgut fer un petit homenatge als cineastes  i  a les seves pel·lícules:
En el pla on veiem les nostres protagonistes caminant pel Ban (l’arbreda de Bordils) volíem transmetre sentiments de distància entre elles i veure com l’Alex està absent amb els seus pensaments. Ens vam inspirar en un fragment de Yuki i Nina”  de “ Nobuhiro Suwa” i “Hippolyte Girardot . Ens va semblar que gravant un pla amb una òptica mitja (tirant a angular) demostraríem la distància entre elles i amb un pla tancat del rostre de la nostra  protagonista amb el context en flou es veuria reflectit com es sent.
Molts nens de la classe per les vacances de nadal vam veure a Filmin la pel·lícula de Ser i Tenir i al planificar el pla que  feien els deures,  se’ns va acudir fer-ho a la manera de Nicolas Philibert quan hi ha la mare ajudant el nen a fer-los. A l’escena de la cuina també teníem com a referencia “Ser i Tenir”.
Per fer un dels plans que defineixen més bé la nostra pel·lícula, el de la carta, ens vam inspirar en Elle a passé tan d’heures sous el sunligths” de Philippe Garrel i “Yi Yi” de Edward Yang. Ens va interessar el treball sobre el rostre i el joc amb la penombra. També ‘Un estiu amb Monika”, de Ingmar Bergman, pel moviment i la mirada a càmera. De nou el gran Ingmar Bergman a la pel·lícula de “Persona ens va ajudar per planificar el  pla dels  malsons.
Per treballar el pas del temps després de la carta ens vam inspirar amb Ningú no sap” , de Hirokazu Kore-eda. Es agradava molt la sensació del dia a dia del fragment. Filmar en tancat, amb les mans molt juntes mostra la connexió entre l’Àlex i la Noa mentre pinten. El vidre entelat va ser una idea que teníem clar que la volíem gravar.
Ja teníem el pla final decidit, però ens faltava agafar idees de com gravar-lo, després de recordar  molts extrets vam veure que “Juliol” de Darejan Omirbaev   ens podria servir com a referència. També  vam voler fer present el fragment de ‘Tot està perdonat’ de Mia Hansen-Løve a través del so.  Trobàvem que l’emoció de la música , és una cançó de bressol, i del moment del film lligava molt.

Vam gravar durant tres dies i els horaris eren una bogeria!! Un dia  vam haver d’aixecar-nos a les cinc de la matinada i un altre a les set. També el segon dia vam gravar fins a les dotze de la nit!! Gravar de nit va ser fascinant!! Enmig d’un camp només amb la llum de la lluna i la d’una llanterna!! Tota una aventura! Les actrius  tenien por d’anar soles i vam passar molt fred però estàvem tan emocionats que no el sentíem! Després vam saber que aquella matinada estàvem a 2 sota zero.
El segon dia, a  les 6 del mati a Juià  va ser complicat i molt bonic, era molt d’hora, feia fred , estàvem una mica adormits i ens havíem  d’afanyar perquè la llum  anava canviant , el sol sortia molt ràpid.  Quins canvis de llum més preciosos!! I quin so! Els ocells es tornaven bojos! Per molts de nosaltres era la primera sortida de sol!! Durant la gravació , el grup vam estar súper concentrat, com també ho vam estar el primer dia quan gravàvem  al Ban a l’hora màgica, quina llum que hi havia!!! No havíem vist mai el Ban així. 
A l’escriure les vivències del rodatge ens hem adonat que cadascú ha viscut els diferents càrrecs de maneres diferents.
Uns estaven nerviosos i contents alhora per la responsabilitat de fer de càmera, un altre gaudia fent de  sonidista, sentia tots els ocells, les passes, els bitxos, les veus, l’aire, les fulles..., hi havia qui volia fer sempre making of i està súper content de les fotos que va fer, alguns recorden el pla que feia  de director i que buscant la perfecció va arribar a fer 10 preses. 
Teníem moltes ganes de veure per primera vegada, els plans que havíem filmat i de començar el muntatge. Ens va sorprendre veure com tot el que havíem imaginat encaixava a la perfecció! Per exemple  com els plans gravats sense so, encaixaven amb els wildtracks  gravats apart. Quedava perfecte!!
En alguns plans  ens costava escollir quina era la presa bona, ens va ajudar molt la feina  que havia fet l’script,  però no sempre es corresponien les impressions del rodatge i la visió en muntatge. A l’ordinador la llum, els moviments de càmera, la interpretació dels actors... es veuen diferents. I són tries molt precises!! Per exemple ens va passar en el pla d’acostament amb tràveling final. Primer vam triar una presa perquè era la més neta a nivell tècnic però després ens vam adonar que l’actriu canviava d’estat anímic molt ràpid i vam optar per una altra.
Després de veure el primer muntatge sencer,  un company  va dir que era un pel·lícula sense música però que estaria bé crear ambients sonors. Entre tots vam pensar si hi hauria algun moment bonic que podríem reforçar perquè l’espectador pogués compartir l’emoció de la protagonista i la seva transformació. Vam escollir algunes de les  músiques que havíem composat i tocat  en funció de l’ emoció que podien transmetre.
És increïble com el so pot generar emocions!! Ens va impressionar veure com canviava el pla final amb la música de Mia Hansen-Løve i la veu en off. Tot va agafar  sentit!!!
Mirant i fent cinema hem après a gaudir del cinema! Ens ha canviat la mirada! Ara ens fixem en  com estant filmats els plans.  quina llum han triat,  si hi ha moviments de càmera  i com han expressat les emocions.
També hem après a ser pacients, organitzats, responsables, sensibles, a treballar en equip, prendre decisions col·lectives i a superar els problemes per posar-nos d'acord,  a ser capaços d’expressar idees o opinions  argumentant-les i respectant  les idees dels altres.
Agraïm a la Meritxell, la Carme, i en Ramon per acompanyar-nos durant tot el curs. A tot l’equip de persones que fan possible  Cinema en curs i volem felicitar a l’Associació A Bao A Qu pels 12 anys del projecte i quina casualitat! Cinema en curs va néixer el 2005,  el mateix any que vam néixer nosaltres!!
Fent cinema en curs  ens hem emocionat, hem compartit, hem gaudit, i ens hem sentit com autèntics  CINEASTES!!!.

Filmoteca de Barcelona, 1 de juny de 2017